AUGMENT DE MAMES

En què consisteix l’augment de pits, doctor Sospedra?
És una intervenció quirúrgica per la qual, mitjançant la implantació de pròtesis, corregim el volum mamari de la pacient, i així evitem la baixa autoestima que comporta el fet que «no trobi roba interior adequada» o que «els vestits no li estiguin bé». Tenir uns pits petits provoca, en moltes pacients, un gran complex que els impedeix anar a la platja o fins i tot tenir una relació social normal. En altres casos, no només tenen els pits petits, sinó que són molt diferents l’un de l’altre, amb una marcada asimetria. Finalment, hi ha d’altres dones que, després dels embarassos i del període de lactància, experimenten una gran pèrdua de grandària dels pits, amb el resultat de «pits buits». En tots aquests casos, la intervenció els pot solucionar el problema i obrir-los nous horitzons per a la seva realització personal.

És necessari l’ingrés en clínica?
Aquesta intervenció se sol efectuar amb una anestèsia general de curta durada i amb unes hores d’ingrés en clínica.

I les cicatrius són visibles?
Per a practicar un augment mamari cal realitzar una incisió cutània d’uns tres o quatre centímetres de longitud, que es pot dur a terme a diferents zones.Primera: axil•la. És la incisió ideal, ja que es troba lluny del pit. És una zona que cicatritza molt bé i deixa una cicatriu mínima, al cap d’un any de la intervenció. És la nostra via d’elecció, sempre i quan el pit no hagi caigut molt. Segona: arèola. Es realitza a la zona de canvi de color entre l’arèola i la pell del pit, a la meitat inferior. És la tècnica d’elecció per al tractament dels pits que ja tenen una certa caiguda. El resultat estètic és excel•lent. Tercera: solc submamari. És la incisió més antiga. Se sol realitzar a petició de la pacient i sempre és una mica més visible que a les dues zones anteriors.

Com són les pròtesis?
Hi ha diversos tipus de pròtesis de mama (silicona, sèrum fisiològic, hidrogel, PVP, poliuretà i d’altres) que estan homologades pel Ministeri de Sanitat i Consum com a destinades a la implantació. En general, preferim les pròtesis de gel de silicona, ja que s’hi té una experiència de trenta anys d’implantació i tenen el tacte més semblant al d’un pit natural. Actualment, hi ha més de vint milions de pacients amb aquest tipus de pròtesi.

I el risc que es trenqui o que «esclati» la pròtesi?
Les pròtesis actuals tenen una durada mínima prevista d’uns vint-i-cinc a trenta anys i poden durar perfectament tota la vida de la pacient sense la més mínima alteració. Eren les pròtesis de sèrum fisiològic les que de vegades es trencaven, pels canvis de pressió (per exemple, als avions), però amb les de silicona això no acostuma a passar.

I el risc de la retracció capsular?
Es tracta de la membrana amb la qual l’organisme fixa i recobreix la pròtesi; quan es produeix la retracció, l’implant es comprimeix i s’endureix. La retracció capsular depèn de la cicatrització interna de la pacient, tot i que, amb les pròtesis i les tècniques quirúrgiques actuals, és molt rar que succeeixi.

Les pròtesis mamàries poden incidir en un risc més gran de càncer de mama?
No. S’ha demostrat que les possibilitats de tenir un càncer de mama, en una pacient amb pròtesi, són les mateixes que si no en portés.

És dolorosa aquesta intervenció?
El dolor postoperatori d’un augment de pits és variable, segons la tècnica utilitzada, però oscil•la entre un dolor lleu i moderat, que pot durar des de vint-i-quatre hores a cinc dies. Pot ser que es requereixi, a més, des d’una analgèsia suau fins a una de combinada. Els punts de sutura se solen retirar entre els cinc i els dotze dies següents. En les dues primeres setmanes, les mames experimenten una inflor moderada, que va disminuint cap a la tercera setmana. Per altra banda, els dos primers mesos es manté una certa induració de la pròtesi, la qual s’estova a partir del tercer mes i aconsegueix el seu tacte suau definitiu entre els sis o vuit mesos després de la intervenció.

Quan es pot fer vida normal?
Aquesta intervenció requereix una baixa laboral variable, segons la persona. Pot anar des dels tres o quatre dies fins a les dues setmanes. No es poden fer esforços durant les dues primeres setmanes i cal dur sostenidors esportius durant les quatre primeres setmanes, tant de dia com de nit.També caldrà seguir controls durant un mínim de sis mesos després de la intervenció, a més de controles periòdics anuals de les pròtesis.