blefaroplastia

BLEFAROPLÀSTIA

En què consisteix, doctor, la blefaroplàstia?
És el procediment de cirurgia mitjançant el qual s’extreu el sobrant de greix i de pell, tant de les parpelles superiors com de les inferiors. Interessa tant per a la parpella caiguda com per a les «bosses» de sota els ulls.

Com envelleixen les parpelles?
Les parpelles són la primera zona de la cara que es ressent de l’envelliment. Aquí hi tenim la pell més fina de tot el rostre, amb poc suport muscular del greix de l’ull, i a més és una zona molt sensible als canvis externs (com ara el cansament, la falta d’hores de son, el fet de fumar, l’estrès, etc.). L’envelliment dels ulls es presenta de manera diferent a cada persona. Es pot mostrar com un despenjament de les celles, l’aparició d’un excés de pell a les parpelles superiors, arrugues, potes de gall, ulls enfonsats i les famoses «bosses» a les parpelles inferiors.

Poden millorar les temibles potes de gall i les arrugues, amb aquesta intervenció?
No. El que millora és l’expressió de la mirada, que adopta un aire més jove i relaxat. Però, perquè desapareguin les arrugues i les celles caigudes, caldran d’altres intervencions o tractaments.En general, per a les arrugues és molt efectiu el laser resurfacing (és a dir, la regeneració cutània per làser) i injeccions de bòtox. Pel que fa a les ulleres, que són provocades per una mancança de greix que produeix l’enfonsament de les parpelles i que, fins i tot, els dóna una coloració més fosca, és molt efectiu el farciment de les parpelles mitjançant infiltració de greix del mateix pacient (lipofilling) o bé un reposicionament més alt del greix de la galta, que va caient amb el pas del temps; la tècnica per a pal•liar aquest efecte es denomina blefaroplàstia amb lífting malar. En relació amb el despenjament de les celles (o celles caigudes), la solució és l’estirament (o lífting) frontal.

Com és la cirurgia de les parpelles?
Els últims cinc anys s’ha iniciat una revolució en la cirurgia palpebral, gràcies al desenvolupament de múltiples tècniques específiques per a problemes concrets, com ara les bosses, ulleres, potes de gall o la flaccidesa de la pell de les parpelles. També hi ha noves tècniques per a l’«occidentalització» dels ulls orientals o per a aconseguir uns ulls ametllats. A tot això, cal afegir-hi la introducció de la cirurgia amb làser, fonamental per a aconseguir el màxim resultat en aquestes intervencions i, a més, per a minimitzar l’hematoma postoperatori d’aquesta mena de cirurgia. D’aquesta manera, en molts casos fins i tot no es presenten aquests hematomes i es fa possible una reincorporació més ràpida dels pacients a les seves activitats habituals.

La intervenció es realitza amb anestèsia local?
Sí. Generalment, es tracta d’una intervenció senzilla, que es pot dur a terme amb anestèsia local i sedació. Només en aquells casos en què es practiquen altres intervencions, al mateix temps, caldrà recórrer a l’anestèsia general i a l’ingrés en clínica, si el pacient així ho desitja.

Hi queden cicatrius?
Es tracta d’una de les zones de l’organisme que presenten una cicatrització més bona. Les cicatrius de la parpella superior queden entre el solc d’aquesta última i les de la parpella inferior, just per sota de les pestanyes. Al cap de tres mesos, són pràcticament imperceptibles.

Quan es pot tornar a fer vida normal?
Al cap de vint-i-quatre hores ja es pot començar. Per a les persones que treballen de cara al públic, pot ser que es requereixi, a causa de l’hematoma, una baixa de cinc a vuit dies. Per altra banda, destaquen les recomanacions mèdiques següents, per al postoperatori: les primeres vint-i-quatre hores després de la intervenció, és convenient que els pacients s’apliquin fred a les zones tractades, a fi de fer baixar la inflamació (els productes congelats, com ara els pèsols, van molt bé). No es poden realitzar activitats aquàtiques fins a la retirada dels punts. Els primers dies després de la intervenció és recomanable dur ulleres fosques, a causa dels hematomes i de la inflamació (tot i que aquesta recomanació és innecessària, perquè tothom ho sol fer). En canvi, es pot llegir, veure la televisió i viatjar l’endemà mateix de la intervenció.

A quina edat és recomanable aquesta intervenció?
Quan es presenti el problema, tot i que generalment se sol practicar a partir dels trenta-cinc o els quaranta anys. Això no obstant, en alguns casos amb una tendència familiar a tenir «bosses», els pacients són més joves.

Els homes també recorren a aquesta intervenció o bé és exclusiva de les dones?
Els homes recorren cada cop més a aquest tipus d’intervenció, precisament pel caràcter antiestètic de les bosses. En el gènere masculí és més freqüent la tècnica de la blefaroplàstia transconjuntival, gràcies a la qual s’eliminen les bosses per la conjuntiva de l’ull, sense que calgui efectuar cap incisió a la pell.

Amb la blefaroplàstia s’aconsegueixen resultats duradors?
L’eliminació de les bosses sol ser duradora i definitiva, llevat dels casos hereditaris, com ara la blefarocalàsia congènita –que consisteix en la flaccidesa de les parpelles superiors i que pot arribar a tapar tot l’ull. En aquesta situació cal tallar la pell cada cinc o deu anys.