rinoplastia

RINOPLÀSTIA

En què consisteix,doctor, la rinoplàstia?
La rinoplàstia és una intervenció quirúrgica mitjançant la qual es pot canviar l’aspecte, l’estructura i les deformitats del nas. És possible reduir o augmentar la grandària del nas, canviar-ne la forma de la punta, estrènyer l’amplada de les ales o modificar l’angle entre el nas i el llavi superior de la boca. A més, podem millorar la respiració, en els casos en què hi ha una desviació de l’envà nasal, o bé podem evitar que la punta del nas s’inclini cap avall quan riem o gesticulem. Moltes vegades s’aconsegueix crear, mitjançant la rinoplàstia, un nas totalment harmònic amb la cara del pacient, però per a això cal fer un estudi previ abans d’operar, que avaluï l’equilibri i l’harmonia de les dimensions de la cara. D’altra banda, hem de tenir en compte que aproximadament el 70% dels pacients recorren a la rinoplàstia per motius estètics i un 30% passa pel quiròfan per a corregir alguna malformació que dificulta la respiració per via nasal.

Quines tècniques requereix aquest tipus d’intervenció?
Aquesta intervenció consisteix bàsicament a modificar les estructures òssies i cartilaginoses nasals, per a aconseguir una nova forma que millori l’harmonia facial. Això s’aconsegueix mitjançant dos tipus de tècnica, l’oberta i la tancada. En la tancada, les incisions es practiquen a través dels orificis nasals, mentre que en l’oberta (que s’aplica, sobretot, en els casos més complexos d’asimetria nasal) s’efectua una petita incisió a la banda exterior de la base del nas (a la columel•la).

En què consisteix la rinoplàstia de reducció i la rinoplàstia d’augment amb empelt?
La raó que motiva la major part dels pacients que operem és que tenen un nas molt gran o bé un sobrant del dors nasal («nas en bec de lloro»). En aquests pacients, el que fem és una reducció de nas. El cas contrari seria el de pacients que, per la seva naturalesa o per una intervenció prèvia, tenen un nas massa petit en proporció amb la seva cara; en aquest cas, procedim a un augment de nas.

A quina edat és convenient practicar aquesta intervenció?
Es recomana practicar aquesta intervenció a partir dels divuit anys.
Requereix l’ingrés en clínica?Sí. Generalment es practica amb anestèsia general i, per tant, requereix un ingrés molt breu a la clínica; només en alguns casos especials, com ara el de remodelació de la punta cartilaginosa del nas, es pot dur a terme sense ingrés hospitalari.

Són visibles les cicatrius?
No, ja que, en general, les incisions són internes, a través dels orificis nasals.

Quan es pot fer vida normal?
En aquesta intervenció es col•loquen uns taps nasals durant unes dotze o vint-i-quatre hores i una fèrula de guix durant uns set o nou dies. Per altra banda, l’hematoma desapareix entre els set i deu dies següents. I el pacient pot fer la seva vida habitual als vuit o deu dies de la intervenció.

Ocasiona unes excessives molèsties, aquesta intervenció?
No. Aquesta intervenció no produeix, contràriament al que podria semblar, dolor ni molèsties excessives. Durant les primeres vint-i-quatre hores següents a la intervenció, es pot notar la cara inflada, molèsties al nas i mal de cap, que cedeixen amb la medicació. Amb l’aplicació de compreses fredes disminuirà la inflor. També és normal que durant els primers dies tingui lloc un lleuger sagnat pel nas. El pacient haurà d’evitar mocar-se amb força durant una setmana, fins que els teixits cicatritzin. Així mateix, s’haurà d’evitar la pràctica d’esports com ara la natació, fúting o gimnàstica durant dues o tres setmanes. Cal evitar cops al nas i prendre el sol durant vuit setmanes, com a mínim.

Quan es poden veure els resultats definitius?
Al cap d’uns quants mesos; de vegades, fins i tot al cap de tot un any. La millora és progressiva i gradual, i ja al cap de quinze dies, quan ha baixat la inflamació, es poden observar els primers resultats, però una mínima inflor, sobretot a la punta del nas, pot continuar uns quants mesos.

Quin riscs presenta aquesta intervenció?
En molt pocs casos, hi pot haver una alteració en els resultats, com ara una desviació lateral del nas o un creixement del dors nasal, generalment de cicatrització. De vegades es requereix un retoc quirúrgic, generalment amb anestèsia local, però mai abans de vuit mesos de practicada la rinoplàstia.